viernes, 19 de diciembre de 2014

FINAL DE TRIMESTRE


JA FINALITZEM EL PRIMER TRIMESTRE.... ESTAREM TANCANTS PER VACANCES FINS AL GENER I SEGUIREM AMB NOVES ENTRADES AL BLOG.

EL GRUP DE JOVES US DESITGEM MOLT BONES FESTES A TOTS/ES  I QUE  EL 2015 VINGUI PLE DE FELICITAT!!!!



FESTIVAL


BERENAR DE NADAL I AMICS INVISIBLES


BONES FESTES !!!!!!!!!!!!

viernes, 12 de diciembre de 2014

Taller de Nadal

Una de manualitats.... Portaespelmes !















Assaigs


Els joves han estat treballant molt dur per a realitzar les coreografies que representaran en el festival de Nadal. 
Les cançons escollides són:

  • Tchu Tcha tcha de Flavel i Neto
  • Talk Dirty de Jason Derulo



Ànim joves que ja falta molt poquet per al festival de Nadal !!!

Sou uns craks!!!

miércoles, 3 de diciembre de 2014

lunes, 1 de diciembre de 2014

Tradició: Tió de Nadal


TRADICIÓ: Tió de Nadal:

Ja tenim el nostre Tió de Nadal al casal !!!


Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.  
La tradició consisteix a aplegar un tros de soca  gruixuda dies abans del dia de Nadal, on se'l col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. El Tió es fa cagar el dia 24 o 25 de desembre.
Per fer-lo cagar se'l colpeja al ritme de la cançó, de la qual existeixen múltiples variants.
Per exemple:
<< Caga Tió, caga ben fort, avellanes i turrons.
CagaTió, si no cagues bé, et daré un cop de bastó.
Caga Tió.>>
Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra.

Tradicionalment, el Tió cagava llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars on és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals.


Tonificació i Estiraments



Els exercicis de tonificació són exercicis físics que es realitzen amb l'objectiu de desenvolupar un aparença física amb una gran èmfasi en la musculatura. Implica baixos nivells de greix corporal, definició muscular notable i forma, però no una grandària muscular important.

Hem treballat els músculs següents:






Els exercicis d'estirament són una part important del qualsevol esport. És imprescindible estirar tot el cos abans i després. És igual el tipus d'activitat física que realitzis. Des de velocitat, resistència o força. Sempre enfocant-los a les zones del cos que vas a treballar més.

Beneficis d'estirar ABANS de realitzar qualsevol activitat física:


ü  Afavoreix la circulació 
ü  Desenvolupa la concentració
ü  Prevé sofrir lesions
ü  Relaxes els músculs
ü  Alleuja el dolor muscular
ü  Augmenta la flexibilitat

Ni que dir que és d'igual importància o més estirar també després de fer esport. Ja que els músculs es troben tibants i cal relaxar-los.

Beneficis d'estirar DESPRÉS de realitzar qualsevol activitat física:

   ü  També afavoreix la circulació
   ü  Redueix el possible dolor en els músculs
   ü  Redueix el cansament
   ü  Estimula la mobilitat de les articulacions
   ü  Serveix com a relaxant tant muscular com a mental






viernes, 28 de noviembre de 2014

viernes, 14 de noviembre de 2014

XERRADA MOSSOS D'ESQUADRA: DROGUES

ELS MOSSOS D'ESQUADRA (Oficina Relacions a la Comunitat) HAN VINGUT A REALITZAR 

UNA XERRADA SOBRE LES DROGUES.

HA ESTAT MOLT INTERESSANT I HEM APRÈS MOLTES COSES.




Us deixem una petita pinzellada....

DEFINICIÓ

Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció.

TIPUS:

ü  Alcohol
ü  Tabac
ü  Speed
ü  Bolets
ü  Cocaïna
ü  Cànnabis
ü  LSD
ü  MDMA (èxtasi)
ü  Ketamina
ü  GHB (èxtasi líquid)
ü  2cb (Nexus)
ü  Heroïna


EFECTES:

Els diversos tipus de drogues tenen efectes diferents sobre el nostre sistema nerviós: n'hi ha que són excitants i n'hi ha que són depressores; n'hi ha que acceleren el funcionament mental, amb el risc d'augmentar els errors, i n'hi ha que l'alenteixen o que el distorsionen; d'altres produeixen al·lucinacions o canvis en la percepció de la realitat.
El consum de drogues té conseqüències en el funcionament normal del sistema nerviós i provoca una sèrie d'efectes que alteren les capacitats: modifiquen la manera de pensar, de funcionar, de relacionar-se amb els altres i d'enfrontar-se als reptes de la realitat. En definitiva, ens fan menys protagonistes de la nostra vida.
Les drogues produeixen efectes negatius en les capacitats físiques i mentals.

SANCIONS:
Consumir o tenir a sobre drogues il·legals en espais públics pot comportar una sanció administrativa que va dels 300 als 3.000 €. Qualsevol acció que pot fer pensar a les autoritats que un vol vendre, com pot ser portar una quantitat superior al que es considera mitjana diària per al consum propi, o facilitar-ne el consum a altres, com dir que "és per als meus amics", pot suposar l'inici d'un procediment penal com a delicte contra la salut pública i ja no només es parla de multes, sinó també d'anys de presó.
És delicte per llei, pot ésser penat amb una sanció econòmica i/o d'un any a nou anys de presó, el fet d'elaborar, produir, conrear o traficar amb substàncies estupefaents, psicotròpiques o tóxiques.



martes, 4 de noviembre de 2014

La Castanyada


La celebració de la La Castanyada va ser tot un èxit. 

Vam menjar castanyes torrades i vam fer panellets tots junts!!!









viernes, 24 de octubre de 2014

AUTOESTIMA

AUTOESTIMA: Sentiment valoratiu del conjunt de trets que formen la personalitat.



<< És un gran error creure's més de que un és o menys del que un val>>.

<<Allò que inquieta les persones no són les coses sinó les opinions que tenen d'elles>>.

<<Ara és el millor moment per començar>>.



indefensió apresa

INDEFENSIÓ APRESA

Condició del ser humà que ha après a comportar-se passivament amb la sensació subjectiva de no poder fer res i que no respon malgrat de que existeixen oportunitats reals de canviar la situació aversiva, evitant les circumstàncies desagradables o mitjançant l'obtenció de recompenses positives.


EL ELEFANTE ENCADENADO 
Jorge Bucay 

Cuando yo era pequeño me encantaban los circos, y lo que más me 
gustaba de los circos eran los animales. Me llamaba especialmente la 
atención el elefante que, como más tarde supe, era también el animal 
preferido por otros niños. Durante la función, la enorme bestia hacía gala 
de un peso, un tamaño y una fuerza descomunales... Pero después de 
su actuación y hasta poco antes de volver al escenario, el elefante 
siempre permanecía atado a una pequeña estaca clavada en el suelo con una cadena que 
aprisionaba una de sus patas. 
Sin embargo, la estaca era sólo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos 
centímetros en el suelo. Y, aunque la cadena era gruesa y poderosa, me parecía obvio que un 
animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su fuerza, podría liberarse con facilidad de la 
estaca y huir. 
El misterio sigue pareciéndome evidente. 
¿Qué lo sujeta entonces? 
¿Por qué no huye? 
Cuando tenía cinco o seis años, yo todavía confiaba en la sabiduría de los mayores. Pregunté 
entonces a un maestro, un padre o un tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó 
que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado. 
Hice entonces la pregunta obvia: «Si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan?». 
No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente. Con el tiempo, olvidé el misterio del 
elefante y la estaca, y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían 
hecho esa pregunta alguna vez. 
Hace algunos años, descubrí que, por suerte para mí, alguien había sido lo suficientemente sabio 
como para encontrar la respuesta: 
El elefante del circo no escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde que era 
muy, muy pequeño. 
Cerré los ojos e imaginé al indefenso elefante recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de 
que, en aquel momento, el elefantito empujó, tiró y sudó tratando de soltarse. Y, a pesar de sus 
esfuerzos, no lo consiguió, porque aquella estaca era demasiado dura para él. 
Imaginé que se dormía agotado y que al día siguiente lo volvía a intentar, y al otro día, y al otro... 
Hasta que, un día, un día terrible para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a 
su destino. 
Ese elefante enorme y poderoso que vemos en el circo no escapa porque, pobre, cree que no 
puede. 
Tiene grabado el recuerdo de la impotencia que sintió poco después de nacer. 
Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese recuerdo. 
Jamás, jamás intentó volver a poner a prueba su fuerza... 

Todos somos un poco como el elefante del circo: vamos por el mundo atados a cientos de 
estacas que nos restan libertad. Vivimos pensando que «no podemos» hacer montones de 
cosas, simplemente porque una vez, hace tiempo, cuando éramos pequeños, lo intentamos y no 
lo conseguimos. Hicimos entonces lo mismo que el elefante, y grabamos en nuestra memoria 
este mensaje: No puedo, no puedo y nunca podré. 
Hemos crecido llevando ese mensaje que nos impusimos a nosostros mismos y por eso nunca 
más volvimos a intentar liberarnos de la estaca. 
Cuando, a veces, sentimos los grilletes y hacemos sonar las cadenas, miramos de reojo la 
estaca y pensamos: 
No puedo y nunca podré. 


<< La persona se inhibe mostrando pasividad cuando las acciones para modificar las cosas no producen el fin previsto>>

viernes, 10 de octubre de 2014

La Tardor

En plena tardor el grup de joves us volem donar una petita pinzellada sobre el producte estrella de la temporada.... LA CASTANYA:




La castanya és la fruita comestible del castanyer pròpia de la tardor. La trobem al mercat de setembre a desembre.
En el castanyer es troba dins d’una clofolla espinosa en grups d'entre 1 i 5 castanyes.
La castanya té una forma de cor arrodonit, de color marró clar i closca marró fosc. La seva carn és dura i de color grog pàl·lid i té un gust dolç. És de difícil digestió si es menja crua.
Les castanyes es classifiquen dins del grup dels fruits secs i són un aliment molt energètic que conté un 40% d'hidrats de carboni. És un dels fruits secs que conté més aigua i per tant dels menys calòrics. També posseïxen proteïnes, lípids, sals minerals i vitamines A, B i C.
Es poden menjar crues, rostides, cuites, confitades, seques, en cremes o purés.











El castanyer és un arbre originari dels voltants del Mediterrani. Va ser portat pels romans i es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i l'Àsia Menor.
El clima que necessita aquesta espècie ha de ser fresc i plujós, llum o semi-ombra i aigua a principi de la tardor. És un arbre que requereix de sòls rics en àcid mentre que no suporta la calç en el terreny.
L' arbre és de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins als 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment.
Les fulles són caduques i cauen a l'hivern. Medeixen 16 a 28cm de llarg i 5 a 9cm d'ample. Són de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són simples, profundament dentades, agudes i sense pèls. La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir. La nervadura és pennada (a banda i banda de l'eix).
Les flors són unisexuals, té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre. Les flors masculines, disposades a la base de les branques, són de color verd, mentre que quan són madures es tornen grogues. Les femenines es troben a la base de les masculines. Les flors apareixen a partir de juny. A la tardor maduren i es converteixen en castanyes.
El fruit és una cúpula espinosa que fa entre 5 i 11 centímetres de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. El fruit pròpiament dit presenta dues cares ben diferenciades, una plana i l'altra convexa. Cada llavor està recoberta per una pell de color vermellós, brillant per fora i vellut a la part interna. En l'interior trobem la castanya, aquesta està recoberta per una segona pell molt fina, difícil de separar, i que li confereix un cert sabor amarg.
Altres utilitats, a més de les castanyes, la té la seva fusta flexible sobretot per a fer mobles ja que costa molt de ser corcada. La llenya de castanyer no és un bon combustible, ja que desprèn molt de fum i poca calor.





La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre).
Prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.
Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els panellets. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.