La castanya és la fruita comestible del castanyer pròpia de la tardor. La trobem al mercat de setembre a desembre.
En el castanyer es troba dins d’una clofolla espinosa en grups d'entre 1 i 5 castanyes.
La castanya té una forma de cor arrodonit, de color marró clar i closca marró fosc. La seva carn és dura i de color grog pàl·lid i té un gust dolç. És de difícil digestió si es menja crua.
Les castanyes es classifiquen dins del grup dels fruits secs i són un aliment molt energètic que conté un 40% d'hidrats de carboni. És un dels fruits secs que conté més aigua i per tant dels menys calòrics. També posseïxen proteïnes, lípids, sals minerals i vitamines A, B i C.
Es poden menjar crues, rostides, cuites, confitades, seques, en cremes o purés.
El castanyer és un arbre originari dels voltants del Mediterrani. Va ser portat pels romans i es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i l'Àsia Menor.
El clima que necessita aquesta espècie ha de ser fresc i plujós, llum o semi-ombra i aigua a principi de la tardor. És un arbre que requereix de sòls rics en àcid mentre que no suporta la calç en el terreny.
L' arbre és de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins als 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment.
Les fulles són caduques i cauen a l'hivern. Medeixen 16 a 28cm de llarg i 5 a 9cm d'ample. Són de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són simples, profundament dentades, agudes i sense pèls. La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir. La nervadura és pennada (a banda i banda de l'eix).
Les flors són unisexuals, té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre. Les flors masculines, disposades a la base de les branques, són de color verd, mentre que quan són madures es tornen grogues. Les femenines es troben a la base de les masculines. Les flors apareixen a partir de juny. A la tardor maduren i es converteixen en castanyes.
El fruit és una cúpula espinosa que fa entre 5 i 11 centímetres de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. El fruit pròpiament dit presenta dues cares ben diferenciades, una plana i l'altra convexa. Cada llavor està recoberta per una pell de color vermellós, brillant per fora i vellut a la part interna. En l'interior trobem la castanya, aquesta està recoberta per una segona pell molt fina, difícil de separar, i que li confereix un cert sabor amarg.
Altres utilitats, a més de les castanyes, la té la seva fusta flexible sobretot per a fer mobles ja que costa molt de ser corcada. La llenya de castanyer no és un bon combustible, ja que desprèn molt de fum i poca calor.
La
Castanyada
és
una festa
popular de
Catalunya
que
se celebra el dia de Tots
Sants,
tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília
d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre).
Prové
d'una antiga festa ritual funerària.
Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes,
panellets,
moniatos
i
fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el
moscatell.
Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer
castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de
diari (paperina).
Sembla
que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques-
prové del fet que durant la nit de Tots
Sants,
vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a
morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els
campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen
aquests aliments per no defallir.
Altres
versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des
del final del segle
XVIII i
deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres
menges que llegums
i
fruita
seca i
els panellets.
L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels
difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del
rosari
pels
difunts de la família.
Se
sol representar amb la figura d'una castanyera:
una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al
cap, davant d'un torrador de castanyes
per
a la venda al carrer.
Actualment,
la castanyada s'ha convertit en una revetlla
de
Tots
Sants,
i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari ja
sense referència ritual ni memorial envers els morts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario