AUTOESTIMA

AUTOESTIMA: Sentiment valoratiu del conjunt de trets que formen la personalitat.

<< És un gran error creure's més de que un és o menys del que un val>>.

<<Allò que inquieta les persones no són les coses sinó les opinions que tenen d'elles>>.

<<Ara és el millor moment per començar>>.

indefensió apresa

INDEFENSIÓ APRESA

Condició del ser humà que ha après a comportar-se passivament amb la sensació subjectiva de no poder fer res i que no respon malgrat de que existeixen oportunitats reals de canviar la situació aversiva, evitant les circumstàncies desagradables o mitjançant l'obtenció de recompenses positives.

EL ELEFANTE ENCADENADO 
Jorge Bucay 

Cuando yo era pequeño me encantaban los circos, y lo que más me 

gustaba de los circos eran los animales. Me llamaba especialmente la 

atención el elefante que, como más tarde supe, era también el animal 

preferido por otros niños. Durante la función, la enorme bestia hacía gala 

de un peso, un tamaño y una fuerza descomunales... Pero después de 

su actuación y hasta poco antes de volver al escenario, el elefante 

siempre permanecía atado a una pequeña estaca clavada en el suelo con una cadena que 

aprisionaba una de sus patas. 

Sin embargo, la estaca era sólo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos 

centímetros en el suelo. Y, aunque la cadena era gruesa y poderosa, me parecía obvio que un 

animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su fuerza, podría liberarse con facilidad de la 

estaca y huir. 

El misterio sigue pareciéndome evidente. 

¿Qué lo sujeta entonces? 

¿Por qué no huye? 

Cuando tenía cinco o seis años, yo todavía confiaba en la sabiduría de los mayores. Pregunté 

entonces a un maestro, un padre o un tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó 

que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado. 

Hice entonces la pregunta obvia: «Si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan?». 

No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente. Con el tiempo, olvidé el misterio del 

elefante y la estaca, y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían 

hecho esa pregunta alguna vez. 

Hace algunos años, descubrí que, por suerte para mí, alguien había sido lo suficientemente sabio 

como para encontrar la respuesta: 

El elefante del circo no escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde que era 

muy, muy pequeño. 

Cerré los ojos e imaginé al indefenso elefante recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de 

que, en aquel momento, el elefantito empujó, tiró y sudó tratando de soltarse. Y, a pesar de sus 

esfuerzos, no lo consiguió, porque aquella estaca era demasiado dura para él. 

Imaginé que se dormía agotado y que al día siguiente lo volvía a intentar, y al otro día, y al otro... 

Hasta que, un día, un día terrible para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a 

su destino. 

Ese elefante enorme y poderoso que vemos en el circo no escapa porque, pobre, cree que no 

puede. 

Tiene grabado el recuerdo de la impotencia que sintió poco después de nacer. 

Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese recuerdo. 

Jamás, jamás intentó volver a poner a prueba su fuerza... 

Todos somos un poco como el elefante del circo: vamos por el mundo atados a cientos de 

estacas que nos restan libertad. Vivimos pensando que «no podemos» hacer montones de 

cosas, simplemente porque una vez, hace tiempo, cuando éramos pequeños, lo intentamos y no 

lo conseguimos. Hicimos entonces lo mismo que el elefante, y grabamos en nuestra memoria 

este mensaje: No puedo, no puedo y nunca podré. 

Hemos crecido llevando ese mensaje que nos impusimos a nosostros mismos y por eso nunca 

más volvimos a intentar liberarnos de la estaca. 

Cuando, a veces, sentimos los grilletes y hacemos sonar las cadenas, miramos de reojo la 

estaca y pensamos: 

No puedo y nunca podré. 

<< La persona se inhibe mostrando pasividad cuando las acciones para modificar las cosas no producen el fin previsto>>

La Tardor

En plena tardor el grup de joves us volem donar una petita pinzellada sobre el producte estrella de la temporada.... LA CASTANYA:

La castanya és la fruita comestible del castanyer pròpia de la tardor. La trobem al mercat de setembre a desembre.

En el castanyer es troba dins d’una clofolla espinosa en grups d'entre 1 i 5 castanyes.

La castanya té una forma de cor arrodonit, de color marró clar i closca marró fosc. La seva carn és dura i de color grog pàl·lid i té un gust dolç. És de difícil digestió si es menja crua.

Les castanyes es classifiquen dins del grup dels fruits secs i són un aliment molt energètic que conté un 40% d'hidrats de carboni. És un dels fruits secs que conté més aigua i per tant dels menys calòrics. També posseïxen proteïnes, lípids, sals minerals i vitamines A, B i C.

Es poden menjar crues, rostides, cuites, confitades, seques, en cremes o purés.

El castanyer és un arbre originari dels voltants del Mediterrani. Va ser portat pels romans i es troba a l'Àfrica del nord, a l'Europa meridional i l'Àsia Menor.

El clima que necessita aquesta espècie ha de ser fresc i plujós, llum o semi-ombra i aigua a principi de la tardor. És un arbre que requereix de sòls rics en àcid mentre que no suporta la calç en el terreny.

L' arbre és de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L'escorça és llisa i d'un marró clar fins als 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment.

Les fulles són caduques i cauen a l'hivern. Medeixen 16 a 28cm de llarg i 5 a 9cm d'ample. Són de color més clar al revers i d'un verd més fosc a l'anvers. Són simples, profundament dentades, agudes i sense pèls. La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir. La nervadura és pennada (a banda i banda de l'eix).

Les flors són unisexuals, té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre. Les flors masculines, disposades a la base de les branques, són de color verd, mentre que quan són madures es tornen grogues. Les femenines es troben a la base de les masculines. Les flors apareixen a partir de juny. A la tardor maduren i es converteixen en castanyes.

El fruit és una cúpula espinosa que fa entre 5 i 11 centímetres de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. El fruit pròpiament dit presenta dues cares ben diferenciades, una plana i l'altra convexa. Cada llavor està recoberta per una pell de color vermellós, brillant per fora i vellut a la part interna. En l'interior trobem la castanya, aquesta està recoberta per una segona pell molt fina, difícil de separar, i que li confereix un cert sabor amarg.

Altres utilitats, a més de les castanyes, la té la seva fusta flexible sobretot per a fer mobles ja que costa molt de ser corcada. La llenya de castanyer no és un bon combustible, ja que desprèn molt de fum i poca calor.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre).

Prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els panellets. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.

EN FORMA !!!

EL GRUP DE JOVES HEM COMENÇAT L'ACTIVITAT ESPORTIVA AL POLIESPORTIU FRONTÓ COLOM PER TAL DE POSAR-NOS EN FORMA.

REALITZEM ACTIVITATS VARIADES COM STEPS, SPINNING, BODY PUMB, AERÒBIC, BODY COMBAT, ETC, PER TAL DE FER UN ENTRENAMENT CARDIOVASCULAR MITJANÇANT COREOGRAFIES AL RITME DE LA MÚSICA.

ELS OBJECTIUS D'AQUESTA ACTIVITAT SÓN:

• Fomentar l’activitat física com a element beneficiós per a la salut i de millora de la qualitat de vida.
• Promoure l’activitat física com a element de dinamització i cohesió social, així com a instrument d’inclusió social.
• Potenciar la cultura i l’esport com a factors determinants d’una societat més cohesionada i inclusiva.